L’últim mohicà
o la fi dels oficis
Fa molts anys, en el temps d’esplendor de les arts gràfiques, hi havia una autèntica devoció per la qualitat i la innovació. El sector posseïa un coneixement tècnic profund i sabia com cuidar les relacions. Hi havia amor propi i voluntat d’excel·lència.
Tot això està en perill, però aquestes línies no són un lament ni són fruit de la nostàlgia. Són una reivindicació de les millors tradicions de les arts gràfiques. La constatació del valor estratègic que té el vincle client-dissenyador-impremta. I un reflex de l’orgull que sentim els impressors d’ahir, d’avui i de sempre pel nostre ofici.