El treball ideal d’Íñigo Jerez és el que barreja intuïció i rigor, llibertat i tècnica. En les seves etiquetes de vi, publicacions, projectes d’identitat i de comunicació i, molt especialment, en els dissenys tipogràfics que li han valgut múltiples reconeixements, s’hi projecta sempre una fèrtil inquietud conceptual, una voluntat d’equilibri i una responsabilitat amb l’ofici i amb el públic receptor.
Juntament amb José Bellés, el seu soci a Extra! Estudio, Íñigo ha dissenyat projectes d’embalatge per a diversos clients del vi i de la indústria licorera. A les seves nombroses etiquetes per a Bodegas Torres batega una experimentació gràfica molt ben gestionada, que amb la col·laboració de la impremta s’acaba plasmant en propostes contundents, molt efectives com a elements de construcció de la marca. Aquí se’n mostren algunes sota un títol, “Negre intens”, que anticipa la importància d’aquesta recerca conceptual i tècnica.
Quan desenvolupeu un projecte d’embalatge, què demaneu a la impremta? L’important és que afavoreixi un ambient de diàleg amb el dissenyador per donar resposta a una inquietud essencial: aconseguir transformar el nostre disseny en un original perfecte i, al final, en una etiqueta d’acabat impecable. Altres requisits són coneixement tècnic, voluntat d’innovar i millorar, i assumir la complexitat del projecte per convertir-la en un valor diferencial.
Com vau començar a treballar amb Vidal & Armadans? Va ser el 2004 per mitjà d’un client, el celler Clos Montblanc. Quan vam dissenyar les seves noves etiquetes, vam insistir molt a controlar-ne el tiratge. Volíem revisar la impressió, la nostra obsessió era que el negre de fons realment quedés molt negre. La impremta de seguida s’hi va implicar, ens va dedicar temps i ens va obrir les seves portes per fer proves a peu de màquina. I així ha continuat en posteriors col·laboracions.
Les etiquetes per a Torres figuren entre les més significatives del teu estudi. Algunes representen, a més, moments clau per al mateix client, com és el cas de Celeste. Celeste va ser el primer vi que el grup Torres elaborava fora de Catalunya, i la seva etiqueta es va convertir en un element crític. En primer lloc, pel seu plantejament estètic, aliè a l’esquema tradicional de la marca. En segon lloc, perquè visibilitzava un punt d’inflexió, un abans i un després. Tot això exigia una resolució perfecta.
Quina en va ser la principal dificultat tècnica? Aconseguir una foscor intensa en el degradat de fons. Després de moltes proves de fotomecànica i a les màquines d’impremta, vam trobar la solució: aplicar dues capes superposades de degradat en color pla. La impressió de les estrelles es va resoldre amb un joc d’estampació i de tinta platejada amb dos nivells d’acabat, l’un en mat i l’altre més brillant.
Un altre exemple marcat per la llum i el contrast és l’etiqueta de l’oli Eterno. Aquí volíem aconseguir un fons molt intens que no arribés a cremar-se, i que la imatge de l’olivera mantingués un clarobscur net. Vam provar moltes planxes fins a aconseguir allò que buscàvem: un negre molt negre i, alhora, una imatge nítida.
Quina importància té la innovació en aquests treballs? És fonamental perquè una marca es diferenciï i sobresurti. En el cas del Salmos, per exemple, el client ens va demanar que “entrés” llum a l’etiqueta, i ho vam aconseguir aplicant un vernís Iriodin d’efecte translúcid i brillant a la vegada. L’Iriodin és un pigment iridescent desenvolupat per la indústria de l’automoció. El fabricant en va introduir una versió per imprimir sobre paper, i Vidal & Armadans va ser de les primeres impremtes a incorporar-lo a les seves línies de producció.