Un avió anys 40

Pablo Guerrero compara la seva feina amb un concepte molt del món del vi: actuar com els llevats del vi. Bonica metàfora: el llevat fermenta els ingredients ja presents en una marca, per transformar-los i elevar-los amb el resultat d’una nova expressió, més singular, atractiva i plena de matisos. En altres paraules, el protagonista és la feina. I darrere sempre hi ha molta escolta, molt de procés i molta cura. Tota una filosofia que impregna el cas que veiem aquí, l’etiqueta d’El Aeronauta.

Què explica aquesta etiqueta tan suggerent? És una història molt gallega, d’algú que se’n va de la seva terra, es fa pilot i torna al cap de molts anys, mogut per l’amor a les vinyes del paisatge de la infància. El motiu central, el mític avió Douglas DC-3, simbolitza aquesta vida aventurera i glamurosa de l’aviació clàssica. És un homenatge a la persona real, l’aviador i després viticultor Fernando González, però sobretot és el ganxo a un concepte atractiu, que evoca una espècie Ulisses de l’aeronàutica a ritme de Frank Sinatra, del qual vam poder estirar el fil per construir la marca i la seva comunicació.

Quins elements té la narrativa? Un to visual que imagina el món de l’aviació dels anys 40 i 50, amb tipografies d’època, una iconografia pròpia de l’aeronàutica clàssica i petites picades d’ullet als aparells dels avions antics, per exemple el detall dels visors de l’avió a la càpsula. Tot plegat recrea una etapa històrica i transporta a una aventura nostàlgica, cinematogràfica, amb l’aroma d’un gran viatge, de quan viatjar era una aventura singular.

 De qui és la il·lustració? És de Pablo Pino, un dissenyador-il·lustrador que va treballar al meu estudi. Pablo va identificar perfectament la icona del DC3, i la va representar amb un to terrós que suggereix els minerals de l’origen del vi a Valdeorras i amb una textura granulada que invoca l’estil visual d’una pel·lícula vintage.

Com és tècnicament l’etiqueta? Està impresa sobre un paper blanc, que es va tintar deixant una reserva on hi ha els núvols. És a dir, els núvols no estan tintats, són el negatiu, el buit per on respira el paper. No hi ha gaire més: una estampació daurada a la frase “Godello sobre mares” i al símbol del mesurador d’estabilitat. Finalment, el nom del vi va amb un vernís brillant en relleu.

Com defineixes el teu disseny, estil, identitat? Crec que aquest cas d’El Aeronauta ho expressa molt bé. Punt u: ens agrada el vi i ens agrada el disseny. Entenem el vi i quan ens deixen treballar, ho gaudim, i crec que això es nota. Punt dos: intentem explicar històries. Que l’etiqueta doni peu a crear una gran història.

Quants sou, “fermentant” a l’estudi Pablo Guerrero? Som quatre. Tres dissenyadors gràfics i una persona en administració, gestió i clients. Tenim molts petits clients que ens deixen fer allò que creiem. De vegades amb pressupostos molt baixos, i per això lluitem per aconseguir encàrrecs amb pressupostos més alts que, alhora, ens permetin mantenir la llibertat i fermentar coses interessants. Crec que és pel que lluitem tots: fer bones feines i gaudir.

Quins projectes t’atreuen? Al packaging del vi sempre s’estableix un binomi: o fem una cosa molt francesa, molt borgonyona, molt de terroir, amb les seves lletres script i copperplate… o fem l’oposat, una cosa molt colorista i comercial. Jo crec que al mig hi ha milers de territoris i camins que es poden treballar sense caure en cap dels dos extrems. Aquí es troba aquest Aeronauta. És a dir, hi ha àmbits per explorar, històries per explicar més enllà dels llocs comuns.

La d’El Aeronauta és una etiqueta de vi que no parla de vi. No parla dels temes clàssics del vi, com territori o elaboració, sinó que posiciona el producte en un altre lloc, en una connotació fresca i evocadora, que pensa en allò que vol el target: la il·lusió d’una bona història, contada amb ingredients que atrauen.

Com es pot escapar dels tòpics? El primer, recreant codis clàssics del vi però introduint tocs inesperats d’ironia. Hi ha una anècdota de Stranger&Stranger que explica el procés desenvolupat en fer una etiqueta d’un whisky: se’n van anar a viure a la destil·leria i es van dedicar a observar durant uns dies tot el que passava. Després van plantejar l’etiqueta com un petit escenari de teatre on passaven moltes coses. Apareix, per exemple, un gat llepant un petit toll de whisky. És visualitzar allò que no s’espera, sortir del que és habitual. Qui hi vulgui veure alguna cosa clàssica, perfecte. Però si introduïm un toc diferencial i trencador, tindrem un bon ganxo per explicar una història. Això implica prendre’s temps per pensar, indagar, explorar possibilitats i descobrir relats alternatius que connectin. El vi és molt autoreferencial i de vegades sembla que estigui examinant els seus consumidors. Per a nosaltres, la clau és anticipar l’experiència que trobaràs en obrir una ampolla.